Noves formes de contractar, velles formes d’edificar. Una història de les relacions contractuals i laborals al sector de la construcció (Barcelona, 1830-1890)

Com van canviar les formes de construir a la Barcelona de l’Eixample i el Modernisme? Quins factors van definir la modernització de l’edificació durant la industrialització?

Amb el títol «Noves formes de contractar, velles formes d’edificar. Una història de les relacions contractuals i laborals al sector de la construcció (Barcelona, 1830-1890)», l’historiador i investigador Adrià Velasco proposa una aproximació a les transformacions històriques del sector de la construcció durant el segle XIX, a partir de fonts primàries i posant el focus en les relacions contractuals entre promotors i professionals, i en els seus efectes sobre les realitats sociolaborals del treball als talls d’obra. Els nous sistemes de contractació, juntament amb el canvi tècnic i les noves necessitats derivades de l’expansió urbana, van configurar un nou paisatge professional en el sector. Més enllà dels arquitectes, que es van professionalitzar i especialitzar, també van canviar la resta de categories laborals de l’obra: sorgiren els sobreestants, contractistes, aparelladors, etc., que van conviure amb la resiliència dels vells oficis dels mestres d’obres, paletes, fusters i manyans. Una transformació, doncs, que no va consistir simplement a substituir les velles formes de construir per unes de noves, sinó en la seva convivència, negociació i adaptació. En aquest context, les grans obres patrimonials de Gaudí son un viu exemple d’aquesta tensió entre allò vell i allò nou, i de la importància del factor humà i el saber acumulat en l’eclosió de les noves formes arquitectòniques de la Barcelona moderna.