JOVES ARQUITECTES DE PONENT

La Demarcació de Lleida, organitzat les conferències “Joves arquitectes de Ponent” a càrrec dels arquitectes Laia Martínez i Guillem Oró, que tindrà lloc a les 19:30 h a la Sala d’Actes de la Demarcació de Lleida del COAC.

LA REINVENCIÓ D’UN PAISATGE PRODUCTIU. L’OASI LATENT DE LA VALL DELS HORTS COM A LABORATORI ECOSISTÈMIC REGENERATIU

L’essència d’aquest treball neix de l’objectiu de traçar una franja d’inflexió entre dues orografies diferenciades pel pendent i la planícia: la Serra de Prades i la plana de Lleida.

Si ens endinsem dins d’aquest territori de secà, s’hi revela un límit desdibuixat format per unes poblacions limítrofes amb una simptomatologia basada en uns patrons concordants. Es tracta de petits nuclis rurals, en què la sincronia de circumstàncies desfavorables els sentencia a una futura degradació. A través del diagnòstic del territori s’ha manifestat una escletxa d’aigua antropitzada enmig d’un territori de secà, singularitat que el transforma en una oportunitat per plantejar un sistema basat en la sostenibilitat.

L’objecte del projecte és el que jo anomeno “l’oasi latent de la Vall dels Horts”, una petita vall productiva de 30 quilòmetres vinculada a les poblacions de Bellaguarda, La Granadella, Llardecans i Maials. La fita personal d’aquest treball és plantejar la viabilitat d’introduir un sistema regeneratiu a través de la interpretació del territori.

El procediment s’inicia amb la RE activació del paisatge mitjançant l’agricultura regenerativa o la permacultura, la qual es fonamenta en els principis agrícoles i la implantació d’un sistema sinèrgic dels residus ramaders/urbans i la producció agrícola, per tal d’assolir un sistema circular. Del primer pas, se’n deriva la RE generació, una oportunitat de proposar una alternativa al procediment d’habitar. Es tracta de replantejar i de recuperar l’habitabilitat dels edificis, així com aquells racons públics d’escala humana que han estat substituïts per unes places gestades per la intersecció d’unes vies infraestructurals. La materialització i la gestió de la producció també fan necessari el reaprofitament d’estructures existents, tals com els murs de pedra seca i els pous o bé una bòbila abandonada situada en un punt estratègic.

Així doncs, existeix la possibilitat de RE estructurar el territori teixint una nova xarxa poblacional regenerativa?

UN LLINDAR CAP A LA ETERNITAT. LES INTERVENCIONS D’ERIK GUNNAR ASPLUND I SIGURD LEWERENTZ AL CEMENTIRI DEL BOSC D’ESTOCOLM A TRAVÉS DELS SEUS LLINDARS (1914 – 1940)

Aquest treball, aborda una qüestió fonamental però sovint poc estudiada en arquitectura: el paper dels llindars en la definició de l’espai i en la percepció del visitant. La investigació posa el focus en els llindars com a mecanismes de transició perceptiva i simbòlica, explorant com poden alterar l’experiència psicològica dels usuaris dins un entorn projectat.

El cas d’estudi triat, el Cementiri del Bosc d’Estocolm, exemplifica de manera clara com l’arquitectura pot estructurar no només l’espai físic, sinó també el procés emocional i psicològic del recorregut. Els arquitectes Erik Gunnar Asplund i Sigurd Lewerentz van concebre aquest cementiri (1914-1940) com una successió de llindars, utilitzant diferents llenguatges arquitectònics per guiar els visitants a través d’un itinerari meditatiu, amb l’objectiu de pal·liar els efectes adversos del dol.

Aquesta aproximació relaciona disciplines diverses, com ara l’arquitectura, la psicologia perceptiva i la fenomenologia de l’espai, per entendre com s’influeix en la manera com experimentem un lloc.

La centralitat d’aquesta investigació radica en l’anàlisi profunda d’un element arquitectònic sovint considerat secundari, però que resulta clau en la configuració de l’experiència espacial. Aquest treball posa el focus en una obra àmpliament coneguda i estudiada des de la seva vessant formal, aquest cop des del punt de partida que va definir aquest formalisme: la percepció de qui recorre el complexe i la seva alteració experiencial al fer-ho.