Fons artístic

T’has preguntat mai què amaguen els murs de la seu del COAC? Aquí trobaràs una fascinant història plena d’art, tradició i connexions internacionals!

Art i arquitectura
L’any 1962, el COAC va estrenar la seva seu en ple cor de Barcelona, aportant nova vida a un barri que necessitava revitalització. L’arquitecte Xavier Busquets, autor del projecte, va concebre un edifici modern, elegant i funcional que s’obrís a la gent i s’integrés plenament al bullici de la ciutat. En aquest context, va sorgir la idea de col·laborar amb Pablo Picasso, qui va dissenyar tres frisos espectaculars per decorar els murs exteriors. Per materialitzar aquestes obres, l’artista noruec Carl Nesjar es va encarregar de traslladar els dissenys al formigó mitjançant la innovadora tècnica de la “sorra a pressió”.

Els frisos exteriors
• Fris dels Gegants (pl. Nova)
Els elements tradicionals de Catalunya hi són ben presents: gegants, castellers, els cavalls de la Guàrdia Urbana de Barcelona, dimenge de Rams. Feia molts anys que Picasso no trepitjava els empedrats de Barcelona però no podia oblidar la meravellosa alegria dels Gegants de les diverses festes majors.

• Fris de la Senyera (c. Capellans)
Hi trobem representat un dels sentiments més profunds a l’obra sencera de Picasso, “l’alegria de viure”.
Evoca la serietat de la vida col·lectiva, la fúria de les passions i l’amor a l’aventura. Tot això, barrejat amb la fabuosa alegria vital dels fauns i la música. El fris comença amb l’abanderat portant una petita senyera, passant per un orfeó que podria ser un homenatge als Cors Clavé, fauns… Tanca el fris la barca voladora, record del destí mariner de Barcelona i signe de llibertat i altra cop d’aventura.

• Fris dels Infants (c. Arcs)
L’obra mostra el ball de la sardana i els músics que l’acompanyen amb protagonistes infantils tant presents en tota l’obra de Picasso.
Els nens no tenen prejudicis, no pertanyen a cap classe social: ballen i corren, juguen i la seva alegria no necessita instruments.

Els frisos interiors
Busquets volia encarregar els dos frisos interiors a Miró, però la reacció de Picasso va ser ràpida i tallant: “Ya te los haré yo los Miró!”, va dir-li Picasso.

• Fris “La sardana”
Hi trobem la visió d’un gran cercle de dansaires a l’interior del qual hi balla un petit cercle de nens. Sempre la infància, amb la significació de la puresa i esperança que els nens tenen en l’obra de Picasso.

• Fris “El Mur dels Arcs”
Una visió única de la ciutat de Barcelona.
Tot i que Xavier Busquets havia enviat molta documentació fotogràfica a Pablo Picasso, l’artista va preferir prescindir-ne i dibuixar de memòria. Gràcies a això, els errors en la visió assumeixen un paper revelador i les exactituds cobren un valor que no tindria la pura versió d’unes fotografies.
A diferència dels frisos del carrer, aquest mur no és purament linial, sinó que acull valors de camp sombrejat gràcies a les extenses superfícies del fons negre posades en evidència. Es tracta d’un homenatge a una ciutat vida i plena de contrastos.

Context internacional
La història dels frisos del COAC i la seva expressió artística singular no es limita a Barcelona. El seu origen es remunta a Oslo, el 1957, on Picasso i Carl Nesjar van col·laborar en els gravats de l’Y-Block. Aquest edifici emblemàtic del complex governamental noruec es va convertir en un símbol d’art modern, malauradament afectat en els atemptats terroristes del 2011.
La connexió artística entre Oslo i Barcelona reforça la dimensió internacional de les obres de Picasso.

Sabies que…?
La tècnica emprada per Carl Nesjar per donar vida als frisos era especialment innovadora. Consisteix en gravar una gran placa de ciment blanc farcida de pedres negres mitjançant sorra a pressió. D’aquesta manera, la pressió de la sorra desgastava el ciment, deixant les pedres al descobert i evidenciant així el dibuis a través del contrast entre el blanc del exterior i el negre del fons.
Aquesta tècnica aporta profunditat i nitidesa als detalls, convertint cada fris en una obra única i carregada de significat.